En defensa del #periodigne

L’any 2012 serà recordat com un dels pitjors per aquells que es dediquen a la comunicació. Els darrers informes confirmen que la professió pateix una crisi més accentuada que qualsevol altra branca laboral. En un context d’inseguretat, acomiadaments, precarietat, tancament de mitjans i polítiques greument perjudicants, el significat del periodisme i la seva necessitat social queden més en entredit que mai. Aquest aspecte es converteix en un repte a l’hora de definir el nou camí de la professió.L’escenari del món actual reclama d’una proclama clara: #periodignitat.

Els periodistes defensen la seva dignitat. Font: DiariodeLeón

En un context en què el periodisme viu en una lluita constant per sobreviure, els professionals de la comunicació no renuncien a l’estima per la seva feina: el periodista ho és les 24 hores del dia i es juga la pell i la integritat si la situació ho requereix. El periodista autèntic coneix les meravelles del seu ofici, tot i els riscos i la ingratitut que comporta. El periodista no pretèn ser ni una víctima ni un heroi. Només pretèn ser periodista.

Detectar quins són els principals problemes que damnifiquen la professió és el primer pas per poder definir un nou periodisme lliure dels mals que posen en perill la continuïtat d’un ofici imprescindible per a conservar els drets democràtics de la societat. En moltes ocasions no hi ha silenci més gran que aquell que menysprea o silencia un problema: avui dia encara moren periodistes exercint el dret a informar. Aquest any, segons un informe del Committee to Protect Jouirnalists (CPJ), 119 professionals han sigut assassinats i 232 es troben empressonats. A més, s’han detectat casos de violència sexual contra periodistes de sexe femení.

Però els principals analistes de la professió no dubten en apuntar quina és la causa principal de la situació que viuen: acomiadar periodistes s’ha convertit en una forma de salvar organitzacions econòmicament. Així, molts diaris, cadenes de ràdio i de televisió han emprat aquesta estratègia per alleugerar el seu dèficit pressupostari. A Espanya, un exemple notori ha sigut l’acomiadament de @RamonLobo, periodista d’El País i víctima de la política del directiu Juan Luis Cebrián. S’estima que a la Península, des de 2008, la xifra de periodistes acomiadats ascendeix ja a 8000 i la de mitjans que han tancat, a 197.

En un context en què cada cop les oportunitats pels periodistes són més reduïdes, les esperances per aquells que comencen a exercir no creixen: l’imposició del #trabajagratis sobre els universitaris en pràctiques s’ha convertit en un abús constant. Per aquest motiu, a les xarxes socials ha agafat força la consigna de #Gratisnotrabajo contra les ofertes miserables de remuneració actuals, a la recerca d’un periodista llicenciat que treballi gratis.

Mentrestant, aquells que encara poden exercir la seva professió sovint no són el millor exemple i posen en perill la continuitat d’un periodisme de qualitat. No és extrany trobar casos de plagi d’ articles o de fonts inventades, com el cas de l’americana Karen Jeffrey. Per altra banda, molts periodistes demostren una ètica inexistent i un menyspreu vers els valors que ha de defensar un professional de la comunicació, aspecte a debat continu quan es fa referència a la televisió.

Això ha provocat que la professió pateixi una crisi de credibilitat. La premsa, actualment, es troba en el punt de mira i la població cada cop s’apropa més a l’opinió més radical: el periodisme és innecesari. La BBC, sinònim d’integritat periodística ètica, està en crisi i és una mostra de la situació que viuen molts mitjans.

Pero els moments de crisi son una oportunitat, i molts professionals veuen en aquesta decadència un repte per tornar a establir els valors i el treball del periodista. Perquè periodisme és #PERIODIGNE. Sense periodistes, no hi ha periodisme, però sense dignitat tampoc. En els dies actuals, en què els periodistes es troben amenaçats i la seva defensa del correcte exercici de la democràcia també, la informació veu empitjorada la seva qualitat i com es posa en perill el dret constitucional a la veracitat informativa, el repte és clar: #Periodigne de guerra.

Xènia Castillo i Josep Navarro

Més informació a:

Comité para la Protección de los Periodistas: http://www.cpj.org/es

En la boca del lobo, blog del periodista @RamonLobo: http://www.ramonlobo.com

#gratisnotrabajo: Un grito en defensa de los periodistas: http://233grados.lainformacion.com/blog/2011/12/gratisnotrabajo-un-grito-en-defensa-de-los-periodistas.html

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s