La vocació més poderosa

KAPU

 

 

La crisi econòmica i ètica dels mitjans de comunicació no frenen els estudiants de periodisme. Cap d’ells sap què els espera en sortir de la facultat, no obstant això, la xifra d’alumnes matriculats en aquest grau arriba als 19.000

“Crec que per exercir el periodisme, abans de res, cal ser un bon home, o una bona dona: bons éssers humans. Les males persones no poden ser bons periodistes. Si s’és una bona persona, es pot intentar comprendre als altres, les seves intencions, la seva fe, els seus interessos, les seves dificultats, les seves tragèdies”. Així explica el gran periodista polonès, Richard Kapuscinski, quina habilitat és indispensable per exercir el periodisme. I és que per dedicar-se a aquesta professió, independentment del que s’aprèn a les aules, les qualitats de l’individu son claus.

En el curs 2011-2012 el nombre de matriculacions en periodisme, comunicació audiovisual i publicitat i relacions públiques va superar els 51.000 alumnes, dels quals gairebé 19.000 van correspondre a periodisme. Una part d’aquests 19.000 estudiants s’incorporarà als 74.923 llicenciats en periodisme que van sortir de les facultats universitàries entre 1976 i 2011, encara que solament una part d’ells treballi als mitjans. I és que ni l’augment de l’atur i la precarietat laboral, ni la mala retribució del treball periodístic, ni tampoc la falta de temps per elaborar la informació, han comportat que els joves atrets per les ciències de la informació rebutgin aquesta professió i s’encaminin a una altra amb més sortides professionals. Però, què és el que els atrapa en aquest món?

La Laia Cervelló és una noia de 21 anys que va decidir fa quatre estudiar periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona. Abans de començar la universitat, la Laia sabia que al periodisme li auguraven temps difícils, ja que la crisi econòmica estava afectant a tots els sectors de l’activitat laboral i la branca del món de la comunicació no estaria exempt. No obstant això, va decidir seguir endavant amb el seu propòsit i aquest és el seu quart any. “Professors i família em van recomanar no estudiar periodisme, però no els vaig fer cas”, afirma amb gest orgullós. I és que la vocació que es respira a les aules d’estudiants de periodisme és inigualable. “És alguna cosa vocacional, considero que no cal donar-se per vençuda sense abans provar-ho”, explica confiada.

De la mateixa forma que li va passar a la Laia, tampoc els mals presagis van canviar la seva intenció; Clara Alegría, estudiant de periodisme a la Universitat Complutense de Madrid ens ho explica: “Sabia que si no estudiava periodisme, em penediria, i la veritat és que estic molt contenta d’haver pres aquesta decisió. Cada vegada que gravo un programa de ràdio recordo als que criticaven la meva actitud, i és en aquest moment quan més viva em sento. M’encanta el periodisme”.  El Luis F. Fernández, que estudia en quart curs a la Universitat de Còrdova, també ho tenia clar : “Sabia que faria periodisme des d’abans de l’adolescència. Personalment, m’encanta el futbol i sempre he viscut les retransmissions dels partits per ràdio i televisió, i he llegit molt de premsa especialitzada en el tema. Sóc periodista esportiu per vocació”.

Imagen

Imatge cedida per Luis F. Fernández

Amb les declaracions del tres estudiants pot palpar-se perfectament aquest esperit vocacional, un esperit que arrasa amb qualsevol obstacle. No obstant això, malgrat que els estudiants de periodisme s’involucren al món de la comunicació amb molta il·lusió, no estan tan satisfets amb la docència com els agradaria.

Què falla a les aules

En primer lloc, és notable el canvi que s’ha donat en les facultats de periodisme amb la implantació des del 2010 del Pla Bolonya. Aquesta variació en el model educatiu ve acompanyada de greus problemes per als alumnes. Per falta d’aules i professors s’unifiquen torns de matí i de tarda, passant a ser una única sessió, la qual cosa suposa la massificació de les aules. Encara que Bolonya requereix a l’alumne un esforç major amb la realització de molts treballs i l’assistència a classe, segons els estudiants de periodisme, l’aplicació d’aquest pla ha empitjorat la seva formació, ja que no tenen suficients pràctiques. “Durant els dos anys que porto estudiant periodisme, de vint assignatures, només en dues hem realitzat pràctiques, la qual cosa em sembla vergonyosa”, explica Íñigo Sanz, estudiant de periodisme a la Universitat de Màlaga. “Crec que un periodista es fa amb la pràctica i com dic, en poques assignatures hem tingut l’oportunitat de fer-les”, afegeix.  La Laia, de la Universitat Autònoma de Barcelona, ho corrobora, “Tenim molt poca pràctica a nivell general, especialment de televisió. És sorprenent que en quart curs no dominem la posada en escena dels stand-ups. Hi ha massa assignatures amb contingut semblant, que si SE substituïssin per pràctiques farien més profitós el grau”.

Imagen

Imatge cedida per Laia Cervelló

I és així com el descontentament amb el pla docent debut a la falta de practiques, ha fet que els alumnes assumeixin que són ells els que, dit col·loquialment, han de treure’s les castanyes del foc. “La veritat és que si volem ser uns bons periodistes, hem de buscar-nos la vida nosaltres mateixos, però evidentment tenir el títol de ‘Graduada en periodisme’ es necessari per trobar un treball”, explica la Clara, estudiant a la Complutense de Madrid. I encara que és cert que el grau de periodisme va millorant cada curs, com ens diu el Luis F. de la Universitat de Còrdova, segueixen criticant que no acaben graduats amb la seguretat que deurien. “Crec que no m’han habilitat amb totes les eines necessàries per ser una bona periodista. Des de la facultat s’ha de repensar la identitat del Periodisme”, opina Rocío Pacheco, llicenciada en periodisme per la Universitat de Sevilla.

“Mantenir a la gent informada és una necessitat de tota la societat que viu en democràcia. Sense periodisme no hi ha democràcia i crec que ni aquí a la Universitat de Màlaga ni en la resta de facultats se’ns instrueix tenint en compte la gran importància de la nostra professió”, indica l’Iñigo.

No obstant això, malgrat que el Pla Bolonya sembla jugar en contra dels alumnes de periodisme, cap dels entrevistats es penedeix d’haver escollit aquest grau, sinó que pel contrari estan contents i tenen esperances per al futur.

Per què estudiar periodisme

En efecte, els estudiants de periodisme troben raons suficients per continuar amb la seva formació i fins i tot recomanar-la a altres joves, això sí, tenint en compte que a més del que deia Richard Kapuscinski sobre ser bones persones, portar el periodisme en la sang és essencial.
“Pels quals esperen resultats ràpids o pretenguin col·locar-se immediatament al mercat laboral, no els recomano estudiar-ho, que optin per una enginyeria o grau d’empresarials. No obstant això, per tots aquells als quals mantenir a la gent informada i lluitar per això, els sembla el més important, que ho estudiïn sens dubte”, afirma el Luis F. El mateix opina l’Iñigo, que explica que ho aconsella sens dubte perquè malgrat estar passant mals moments, “és la professió més bonica del món”. La Clara ho recomana perquè “No hi ha res comparable amb posar-se davant d’un micròfon en un estudi de ràdio cada dia o veure en un diari un article signat per tu sabent que intentes ajudar al fet que la societat comprengui què està passant”.

Ja siguin per unes raons o unes altres, però tots els estudiants de periodisme coincideixen. Sembla ser que la valentia i la vocació són tan fortes com qualsevol altres aptituds, i suficients. Com la Laia, molts estudiants de periodisme arriben a la conclusió que encara que per a la resta del persones sigui incomprensible apostar per aquesta professió, el sentiment que els uneix és més potent que totes les males expectatives, i amb un somriure que es dibuixa sense voler en el seu rostre, ens diu: “Mai m’hi he penedit d’estudiar periodisme a la UAB perquè és el que sempre he volgut fer i estic satisfeta. Resulta increïble sentir que el teu punt de vista és el que li arriba al món”.

Ivana Navarro

Miquel R. Guerrero

 

 

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s