Mirant enrere: una ullada a la historia dels mitjans de comunicació

En una societat tant comunicada i hiperconectada com l’actual, sembla mentida pensar que hi va haver un temps en què la única forma de comunicació erem nosaltres: el boca en boca, la tradició oral, que durant generacions i generacions va ser la única responsable de preservar el patrimoni cultural. Aquest era l`únic mitjà de comunicació durant la prehistòria i a dia d’avui, evidentment, constitueix la principal eina per a desenvolupar l’acte comunicatiu entre les persones.

La història comença amb l’aparició de documents escrits que apareixen de forma desigual a les diferents regions del món, de manera que no podem fixar una data exacte per a la creació de l’escriptura. Podem donar com a referència l’aparició de l’escriptura jeroglífica a Egipte, fa 4.500 anys, o l’escriptura cuneïforme de Mesopotàmia, fa 5.000 anys. L’evolució de les tècniques és evident, tant sols en veure l’escriptura actual.

No es pot entendre el desenvolupament de l’escriptura sense tenir en compte la seva relació amb un profund canvi social, com és el pas de la societat caçadora – recol·lectora, a la societat agricultora – ramadera. Les primeres escriptures apareixen en els temples, on es localitzava la classe sacerdotal. Eren els sacerdots els qui s’encarregaven de la comptabilitat i l’administració d’impostos. Sense l’escriptura els sacerdots no haguessin pogut establir la seva posició de privilegi i el seu paper “organitzador” del poble, d’aquesta manera es comencen a formalitzar les primeres divisions socials.

Però la verdadera revolució va venir en mans de Johannes Gutenberg, quan va inventar l’impremta l’any 1447. La impremta va provocar una veritable revolució en la cultura. El saber escrit va deixar de ser patrimoni d’una elit i es va estendre a àmplies capes de la població, com a conseqüència de la possibilitat de realitzar múltiples exemplars de llibres, diaris, pamflets…

Mare de la impremta actual, ha suposat un abans i un després en els mitjans de comunicació, només comparable amb la revolució que Internet està provocant a dia d’avui.

Uns 400 anys més tard neix el telègraf, que va fer possible una comunicació instantània a llarga distancia, un fet quasi impensable aleshores, i que constitueix la base de tota l’evolució posterior de les telecomunicacions. Oficialment se li atribueix l’invent a Samuel Finley Beese Morse, encara que realment, va ser el resultat d’un seguit d’aportacions efectuades per diversos investigadors. Morse va crear l’any 1837 el primer telègraf, a més d’un alfabet per transmetre la informació, posteriorment denominat Codi Morse, un llenguatge basat en dos tipus de senyals elèctriques: una curta – punt – i una llarga – ralla – .

L’aparició del telègraf no s’ha d’entendre com un fenomen aïllat, sinó que forma part d’una cadena de descobriments: es va inventar la pila, l’electricitat, el ferrocarril… invents que es van anar completant i necessitant entre sí, donant lloc així a nous invents i descobriments.

Pel què fa a la transmissió de programes radiofònics regulars, va comença l’any 1921, després de dècades d’avenços tecnològics i proves que van derivar en el mitjà de comunicació massiu que coneixem avui. Des d’aquesta època, la ràdio va sobreviure a l’aparició de la comunicació audiovisual, i continua sent avui una font d’informació i d’entreteniment que continua a l’una dels mitjans més nous.

El telèfon va ser inventat durant la segona meitat del segle XIX i la seva difusió va revolucionar paulatinament la forma de comunicar, en connectar a persones en punts distants i permetre’ls compartir notícies de tot tipus en temps real. La segona revolució telefònica es va donar amb l’aparició de la telefonia mòbil.

El naixement del cinema (a França a la fi del segle XIX) suposa el naixement dels mitjans audiovisuals. Els orígens del setè art no només van significar l’aparició de les imatges en moviment, sinó la capacitat de comunicar a les masses d’una manera completament nova i realista. Amb el cinema va néixer un nou gènere de comunicació.

En referència a la televisió, les primeres emissions públiques es van fer a Anglaterra el 1927. Però no va ser fins 1936 que van començar les emissions amb programació. L’aparició de la gravació va donar la possibilitat de produir i gravar continguts que es transmetrien més tard i que fins i tot es podien conservar. Durant els anys 70 va ser possible emetre des de fora dels estudis, creant un nou ventall de possibilitats de cobertura de la informació.

Pel què fa Internet, l’aparició de la World Wide Web en la dècada del 90 va produir un canvi sense precedents en la manera de conèixer el món, interactuar i comunicar-nos entre nosaltres. La forta presència de la xarxa dificulta el fet de concebre una vida sense ella.

Es tracta d’una eina que democratitza la informació, pel fet que el propi usuari gaudeix de l’experiència com a productor i consumidor de continguts. Per tant, en aquest context, tots podem ser un mitjà de comunicació. Per altra banda, existeix una “bretxa”, entre aquells qui gaudeixen de connexió a internet i aquells qui no.

Bibliografia:

http://www.educar.org/inventos/telegrafo.asp

http://paseandohistoria.blogspot.com/2009/05/la-historia-del-telegrafo.html

http://www.hiru.com/medios-de-comunicacion/breve-historia-de-los-medios-de-comunicacion

http://www.ehowenespanol.com/historia-breve-medios-comunicacion-galeria_77283/

http://es.wikipedia.org/wiki/Historia_de_la_escritura

http://web.educastur.princast.es/proyectos/grupotecne/asp1/investigacion/vermensajebbb.asp?idmensaje=2819

Xènia Castillo i Josep Navarro

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s