Entrevista a la filòloga Marta Puigventós Pons

Entrevista a Marta Puigventós Pons

La filòloga catalana Marta Puigventós ens parla de periodisme i literatura

La filòloga catalana Marta Puigventós ens parla de periodisme i literatura

En un despatx de l’Escola Pia Santa Anna de Mataró, Marta Puigventós Pons ens parla de l’ensenyament periodístic i lingüístic a l’escola. La literatura i la filologia són els altres dos conceptes que els lliga al periodisme. Marta Puigventós està llicenciada en filologia catalana,mitologia i cultura llatina. La professora de l’Escola Pia també participa activament en la xarxa amb un ‘Blog’ literari. Una dona moderna amb coneixements molt clàssics. 

Marta Puigventós: “El periodisme és l’art de la paraula. Un bon periodista és aquell que et fa pensar”

-Quins pes té la llengua en la formació acadèmica de l’estudiant?

És fonamental. La llengua és la que estructura el nostre pensament. La funció lingüística és bàsica per tots els camps acadèmics, i no només per l’escola ja que també és necessària per redactar qualsevol paper quotidià. La llengua també juga un paper molt important en un text químic de laboratori. La llengua és el vehicle per aprofundir en la cultura

-Què aporta el llatí a un futur estudiant de periodisme?

Tot el que sigui cultura general. La cultura americana i anglosaxona han causat que la gent busqui constantment especialitzar-se en temàtiques concretes i això comporta que no puguin participar en una conversa multi-temàtica o treu-re tot el suc possible a un llibre. Doncs el llatí el que comporta és el forniment cultural, t’obre les portes a la cultura. El llatí t’acosta a la cultura clàssica, als pobles mediterranis. Som hereus dels clàssics, si coneixem les nostres arrels ens podrem desenvolupar culturalment en el món el que vivim.

-Així doncs, el món clàssic és fonamental per un bon aprenentatge?

A partir del Renaixement fins ara, tots els grans autors han realitzat les seves obres inspirats en el món clàssic. Des de les dones grasses de Rubens fins a Dalí i la seva descomposició de Gala amb Venus. El mateix Teatre Nacional de Catalunya està inspirat en l’art clàssic. Forma part de la nostra cultura, pots triar si ho vols saber o no.

-Quin batxillerat creus que ajuda a formar millor a un possible periodista, el social o l’humanístic?

Personalment jo crec que l’humanístic és el batxillerat que ajuda a formar millor a un futur periodista, precisament pel llatí. El nivell de llengua que t’exigeixen a periodisme és més alt que el que es requereix per filologia, jo això ho valoro molt positivament. M’agrada molt escoltar les tertúlies radiofòniques i quan veig que un periodista està ben format, amb una cultura general o capaç de fer bones preguntes és una sensació agradable. Quant més coneixements tens, més podràs fer. El batxillerat humanístic proporciona molta cultura general, el llatí ajuda molt.

-Quin periodisme s’ensenya a l’ESO i al batxillerat?

Primer de tot, a l’Escola Pia de Mataró no hi ha cap professor llicenciat en periodisme. Són professors de llengua. El periodisme a les escoles no és una assignatura obligatòria, s’ofereix als alumnes ja que és una matèria amb molt de ganxo i creiem que pot interessar. Però podem estar contents que ho podem oferir, moltes escoles no ho ofereixen.  En l’ensenyament periodístic es segueixen els criteris clàssics: La crònica, l’entrevista o el reportatge. A Educació Secundària Obligatòria s’intenta anar a la redacció d’un diari, a uns estudis televisius i a uns estudis radiofònics. Es busca accedir als tres grans mitjans, però impartim una formació bàsica centrada en el periodisme clàssic.

-Quina importància creus que té el periodisme en l’ensenyament de llengua catalana?

Si els mitjans de comunicació fan un bon ús de la llengua, la repercussió és màxima. Tot el que escoltes a la televisió va a missa ,és a dir, les paraules que impulsa la televisió tenen un gran seguiment social. La meva filla petita ha memoritzat perfectament el nou anunci de “Envàs, on vas?”. Però si que estic veient que per raons econòmiques han fet fora a tots els correctors que treballaven a TV3 i això implicat fer majors errades. Els periodistes de TV3 o Catalunya Ràdio utilitzen un llenguatge espectacular, i ara si no hi ha aquesta correcció la llengua surt perjudicada. Si un periodista fa un bon ús de la llengua, la societat s’en beneficia.

-Com creus influeix la prosa dels grans autors catalans en la formació periodística?

Tot el que sigui cultura literària t’ajuda. Jo sempre em fixo amb el cas d’en Monzó, a mi personalment m’agrada més el Monzó periodista que el Monzó escriptor. Sempre acaba aquells articles amb una frase lapidària que et fa reflexionar. I per què? Doncs perquè Quim Monzó és un geni de l’escriptura, ell domina la llengua, la llengua no el domina a ell.

A l’escolta et fan llegir poesia per formar-te. Veure un escrit correctament t’ajuda a escriure correctament. Els grans escriptors tenen un domini gegant de l’escriptura i amb aquest important factor, l’alumne surt reforçat lingüísticament ja que està veient prosa ben escrita.

-Creus que uns autors han ajudat més que altres en la concepció d’un bon periodisme?

Si, clar. Per exemple el cas de Josep Pla,Eugeni d’Ors o actualment el mateix Quim Monzó. Són persones que han creat un ‘corpus’, de fet en el Noucentisme va abolir la novel.la i la seva base era sobre tot l’article periodístic. Hi havia una base de prosa extraordinària centrada en el periodisme.  “La ben plantada” d’Eugeni d’Ors marca un abans i un després.

-En quin grau influeix la literatura al periodisme?

Tot va allà mateix. Si tens un bon coneixement literari pots ser més competent quan escrius. La literatura i el periodisme no sempre han d’anar de la mà però si que normalment un periodista té interessos literaris. Sempre que vaig al teatre veig a algun periodista. Si tens aquests gustos literaris, després t’esforces a escriure bé.

-Com definiries el periodisme de manera literària?

El periodisme són moltes coses. Però un periodisme ben exercit aconsegueix l’art de la paraula. Amb l’art de la paraula pots arribar molt més enllà. Si tu ets un bon periodista i domines la paraula pots arribar a comunicar molt i eleves la intel·ligència de les persones que t’envolten. Un bon periodista és aquell que et fa pensar.

-Com a professora de llengua catalana pateixes per l’ortografia que s’utilitza al telèfon mòbil o als xats de les xarxes socials?

Jo potser sóc un mal exemple ja que sóc una malalta de les noves tecnologies. Si que és cert que quan tendeixes a escriure ràpid tendeixes a menjar-te lletres o apòstrofs però jo penso que si ets una persona conscient de la llengua has de saber diferenciar. Les persones es vesteixen de diferents maneres per anar a un casament, a un funeral o per anar a la platja, per aquest mateix motiu s’ha de saber diferenciar. Jo m’he educat en una societat no tecnològica, però la meva filla que fa primer d’ESO i s’ha educat en un entorn tecnològic sap diferencia les diferents maneres d’escriure. Per altra banda, una persona que ja té problemes lingüístics d’entrada, els sistemes de xat poden arribar a fer empitjorar el seu redactat.

-On té més problemes l’estudiant, a a l’hora de donar coherència a un text o a l’hora d’escriure correctament?

Hi ha molts problemes per donar coherència a un text. El problema greu és la coherència textual, el saber expressar el que vols dir i saber ordenar les teves idees. Això és fonamental. Però això no és fàcil detectar-ho, has de saber-ne per trobar la bona coherència textual. El que la gent detecta és que s’ha escrit barco i no vaixell o que la paraula sabata s’ha escrit amb una ‘V’. Les faltes ortogràfiques son accidentals, la llengua és la sintaxi, la gramàtica i la coherència textual. A mi em preocupa més una frase mal construïda que les faltes ortogràfiques. Però què es veu més? Les faltes d’ortografia.

-Els nous sistemes que ofereix Internet ,com per exemple el BLOG,  ajuden a potenciar la llengua catalana o la fereixen?

Les dues dues coses. A mi m’interessen blogs diferents com poden ser de moda, de política o blogs de cuina. En general, en el món dels blogs hi ha moltes errades ortogràfiques. Però si que és que per exemple en els espais de moda, la gent que està al darrere són noies periodistes que escriuen molt bé. Per una banda, alguns blogs ajuden a la llengua però molts altres fereixen la llengua. Avui tothom pot fer un blog, tot depèn de qui hi hagi al darrere d’aquest.

-Com és la teva participació en aquests nous recursos que ofereix Internet?

He arribat a crear tres Blogs. Un d’ells va ser un experiment literari amb petites mencions literàries. El passat any quan va arribar el dia 1 de gener vaig proposar-me escriure cada dia, així que amb una fotografia redactava un petit text. Un pensament, un diari que anava avançant dia a dia fins a concloure a final de l’any. L’últim Blog té una funció reflexiva i escric quan tinc temps i puc. Poden ser reflexions i critiques literàries de les obres que vaig a veure.

-Moltes Gràcies per la teva atenció Marta

Gràcies a tu per aquesta entrevista

Bernat Díez

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s