Periodisme…el quart poder?

Tradicionalment, i d’acord amb L’esperit de les lleis de Montesquieu, una societat democrática sana separa els seus poders en tres independents: legislatiu, executiu i judicial. Doncs això teòricament está molt ben pensat…però en la pràctica, com tots ja sabem, és força costós de dur a terme amb un funcionament factual.

Fixem-nos en l’Estat espanyol, on el poder legislatiu recau sobre el Congrés dels diputats (i el Senat, però aquest és poc més que simbòlic) i, en teoria de forma separada, el poder executiu sobre el Govern. Doncs bé, el Congrés està integrat per 350 diputats, tots amb el seu color polític, i el Govern, que és elegit democràticament, és qui té majoria al Parlament. Per tant, i el definitiva, poder legislatiu i poder executiu es barregen perillosament en els sistemes parlamentaris.

Pel que fa al poder judicial, en l’aspecte formal no està subordinat a cap color polític, cap òrgan o cap tipus de jerarquia que no sigui la divisió merament territorial. Això és així perquè es el poder que més fonamentalment ha de conservar la seva independència; però, de fet, tot jutge té color per més professional que sigui, i el Tribunal Constitucional i el Consell General del Poder Judicial, els òrgans de pes del poder judicial, són compostos a elecció de Congrés i Senat.

De tot això en podem extreure que, amb el pas dels anys s’ha vist que la separació formal de poders és una clara millora a la concentració de l’Antic Règim, pero continua sense ser del tot sa. És aquí on entra el periodisme, assenyalat perillosament en els seus inicis pràctics com el quart poder. Macaulay va formular el terme i Burke el va llançar, i així tenim una teoria ben prometedora: En un context de barreja factual de fronteres entre els poders i per tant, corruptibilitat, recau en el periodisme el paper de l’àrbitre, el policia, l’ent que busca la veritat i aboga per l’equilibri i la proporció, i per tant excerceix un control real sobre els tres poders. Però, un cop més la realitat és més crua i menys bonica: el quart poder és un quart interès. Tal com postula el director del departament de dret de la Universitat de Navarra, Carlos Soria, realment el quart poder, si està en mans de l’Estat és una altra eina de control, i si està en mans de l’empresa privada està mercantil·litzat (no hem d’oblidar el fet que els mitjans pertanyen a empreses que tenen interessos i comprometen en molts casos la informació); de forma que el perjudicat directe és el gran públic, és a dir la majoria de la gent.

Miquel Román Guerrero

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s