Twitter i el periodisme

Captura de pantalla 2013-01-17 a las 20.34.48

Twitter és, per les seves funcionalitats, una eina òptima –que no necessària- per a ls periodistes.

Molt sovint, Twitter és definit com a una xarxa social més, com ho pot ser Facebook o Tuenti. Tot i la possibilitat d’interacció entre usuaris i creació d’una xarxa de seguidors i seguits, Twitter no es distancia de les xarxes socials; no és una d’elles, sinó que ens trobem davant d’una xarxa d’informació.

Així doncs, Twitter esdevé un recurs molt interessant per als periodistes en ple auge actualment, en aquesta era de la digitalització en la qual ens trobem.

Encara és d’hora per extreure conclusions definitives sobre la importància de Twitter i l’acollida que ha tingut. Malgrat que existeix des de 2006, en els darrers anys ha experimentat un creixement exponencial, en part alimentat per l’alta atenció mediàtica que ha rebut. Cal, doncs, seguir l’evolució de Twitter i comprovar si –com tantes altres xarxes aparegudes darrerament- acaba perdent pes i cedeix el testimoni a noves innovacions o si, en canvi, sap adaptar-se als temps que marqui la societat i esdevé un estri clau a Internet.

Tanmateix, a dia d’avui ja és innegable l’èxit de Twitter. Aquest radica en la seva eminent simplicitat: una arquitectura social senzilla i una interfície clara que en facilita l’ús. S’emmarca en el nou paradigma d’Internet que coneixem per web 2.0 i compleix amb la que és la seva principal característica: la web la fa l’usuari.Captura de pantalla 2013-01-17 a las 20.35.41

Twitter és una eina molt pràctica per als corresponsals i enviats especials dins l’àmbit del periodisme. Però no només això; Twitter planteja un nou horitzó comunicacional que desdibuixa la frontera espaial i temporal entre emissor i receptor. Ara, el periodista informa en primera persona al moment, amb una immediatesa sense precedents.

La rigorosa qualitat, però, és un aspecte que no es pot perdre de vista: només si observem el món amb una mirada de periodista podem explicar-lo i ser els ulls del lector. Aquest, no ho oblidem, és l’objectiu primer d’un corresponsal o enviat especial. A més, el periodista deixa de ser només un emissor per passar a ser receptor de tot el gruix d’informació generat per la xarxa de fonts que ell mateix selecciona.

Captura de pantalla 2013-01-17 a las 20.32.21

Tot seguit, expliquem esquemàticament els aspectes que, segons hem conclòs, un corresponsal -i per extensió, tot periodista- ha de tenir en compte a l’hora d’utilitzar Twitter:

Captura de pantalla 2013-01-17 a las 20.35.10

  • Twitter no és una xarxa social personal com Facebook. Les vivències del periodista tenen valor en la mesura que es puguin emmarcar en un fet noticiós o d’interès.
  • Twitter no deixa de ser un mitjà més per a exercir un periodisme de qualitat. La manera d’entendre’l, doncs, no ha de ser diferent de la d’entendre la professió: rigor, compromís, honestedat i rellevància social.
  • 140 caràcters requereixen concisió, que és un dels principis de la redacció periodística. No ho hem d’entendre com a un límit, sinó com a un estímul creatiu.
  • Twitter obre una via de comunicació, directa i eficaç, entre el periodista i el seu públic. El feed-back és positiu per a ambdues parts.
  • A Twitter, el periodista no és només emisor, sinó també receptor. Els usuaris a seguir hauran de tenir valor com a fonts i procurarem evitar rebre més informació de la que podem assimilar.

Judit Montenegro

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s